TakiKardia

La Mort del rey

De virtuts ocultes i penitent,
de dolces llàgrimes salades,
pensativa i espantada, de cor innocent,
s’impacienta, al veure les seves il·lusions trencades.

Amb l’ànima destrossada en mil bocins,
en la teva soledat mes íntima,
allà on guardes, a la teva ment, als jardins,
allà el trobaràs, i no t’estima.

Vull ser jo, qui glaci la teva mirada,
vull ser jo, qui arrenqui l’òxid
que recobreix els teus sospirs d’enamorada,
que vermells, tornen dolç el que abans era àcid.

Recoberta de bellesa extraordinària,
els pensaments subtils de la meva ment
es disparen amb paraules de poesia,
fent dels seus cabells atzavara, i dels seus ulls argent.

Recomposta i amb ímpetu estrident,
destrosses l’odi, la vergonya, saltes lleis,
toques amb els dits sobre el cos calent,
em mates a mi, i amb mi mates tots els reis.

ADRIÀ PADILLA MOLINA

TRADUCIDO:

de virtudes ocultas y penitente
de dulzes lagrimas saladas,
pensativa y asustada, de corazón inocente,
se impacienta al ver sus ilusiones rotas.

con el alma destrozada en mil pedazos,
en su soledad mas intima,
allí donde guardas, en tu mente, en los jardines,
allí lo encontrarás, y no te ama.

quiero ser yo, quien hiele tu mirada,
quiero ser yo, quien arranque el oxido
que recubre tus suspiros de enamorada,
que rojos, vuelven dulze lo que antes era acido

Recubierta de belleza extraordinaria,
los sutiles pensamientos de mi mente
se disparan con palabras de poesia
haciendo de sus cabellos azabaxe, y de sus ojos plata

Recompuesta y con impetu estridente,
destrozas el odio, la verguenza, saltas leyes,
tocas con los dedos sobre el cuerpo caliente,
me matas a mi, y con migo, todos los reyes

Adrián Padilla Molina

Esto lo escribi hace ya tiempo..., pero aun me és valido.
Gracias.